Tot té un final... o no?

I fins aquí el blog amb les meves experiències viscudes a l’assignatura Intervenció a l’aula. M’he adonat que són moltes i tan diverses...! és molt bona la idea de plasmar-les diàriament, ja que ens adonem dels progressos, dels coneixements adquirits, de les coses dolentes, les coses bones que hem fet o deixar de fer... Hem porto una grata experiència de tota aquesta assignatura, i tan de bo continuï així de dinàmica per les properes generacions, que també ho agrairan.

També agrair a l’Anna que en tot moment ens ha donat el suport que ens ha fet falta.

Adéu Intervenció a l’aula, Adéu Anna! Fins un altre!

Cristina Valdés Galeano 2C

SÚPER JORNADA FINAL!!!

Aiii... això s’ha acabat i tan ràpid!!! De bon matí hem arribat a l’edifici del teatre i hem penjat els cartells que he fet per tal que tothom sabés què es feia a cada espai. Tot eren nervis fins que no arribaven els autocars... i de sobte vam sentir el soroll dels primers: quina emoció! Totes corrents per veure quina escola eren. Els hem anat a rebre, els infants estaven molt contents i han anat baixant i posant-se en rotllanes per escoles. Els autocars anaven arribant: Eulàlia Bota, La Maquinista, Els Encants, Baró de Víver, Fluvià... però ni rastre de Can Fabra ni Rosa dels Vents... ja ens hem començat a posar nervioses, a veure si no venen, si ha passat alguna cosa... Han trigat molt a venir, però diuen que el bo es fa esperar, perquè de sobte han aparegut, per fi, els autocars que faltaven! Es veu que havien tingut un problema amb els autocars i han hagut d’esperar molta estona. En baixar els infants, els hem donat la benvinguda i hem anat a fer-nos la maxi fotografia: quants nens, quantes mestres, quants alumnes! Després de la foto i de la mini benvinguda del degà (el megàfon no funcionava massa bé i hem hagut d’improvisar), hem anat al lavabo i ràpidament a començar amb les activitats! La primera que ens ha tocat al grup platejat era la de teatre. Ens han fet una obra molt divertida de la Blancaneus, conte que tots els nens han conegut i han pogut gaudir. Quan hem sortit hem anat a danses, quin sol i quina calor que feia! Però això no ha estat impediment per poder fer-ho molt bé! Hem ballat una cançó del llibre de la selva i el boggie boggie. Els nens han col·laborat molt i s’ho han passat molt bé, tant que després, abans d’anar a l’altra activitat, han posat la cançó un altre cop per qui volgués fer-la i, ara a l’ombra, molts nens han volgut repetir.

Per últim, ens ha tocat anar a l’obra de titelles. Era un conte no conegut pels nens però amb personatges si coneguts. Hem aprofitat també per recordar els números, que hem vist que ho tenen tots molt après. Els ha agradat molt la obra i els han fet participar durant tota l’estona, cosa que m’ha agradat, ja que així no s’han dispersat i avorrit.

Finalment, mentre esperàvem que vinguessin tots els grups a la plaça davant del teatre, la música sonava i el grup de les formigues ens hem posat a ballar a dintre de l’edifici del teatre, amb una marxa!! Aquests nens no es cansen mai! Després ens hem animat les alumnes de la universitat i hem ballat la rodanxa totes juntes, fins que a poc a poc s’han anat incorporant infants, més alumnes, escoles, mestres... i hem estat tots en conjunt ballant la rodanxa un i un altre cop, ha estat realment divertit!

Quan ja gairebé no podíem més de calor, hem anat al Palau de les Heures per acompanyar els grups a que dinessin (a l’ombra!). hem anat tots junts mentre parlàvem de l’experiència, que ens ha agradat a tots molt. Hem portat les bosses del dinar i a recuperar les forces que hem perdut, que la universitat és molt gran!

Estic molt contenta de com ha sortit al final aquesta jornada final, i crec que mestres i alumnes de les escoles també. Tan de bo puguem repetir molt aviat!

Fins un altre escoles, fins un altre mestres, fins aviat Can Fabra, fins aviat formigues!!

Cristina Valdés Galeano 2C

Últims preparatius per la gran jornada!

Demà ja és el gran dia, gairebé està tot preparat! Sols ens falten els últims preparatius i saber amb exactitud on són totes les activitats, per tal que demà no hi hagi imprevistos i no sapiguem on anar amb els infants. Estem fent una bona pinya alumnes i mestres de la universitat, estic segura que demà sortirà tot genial!

Cristina Valdés Galeano 2C

Flora i fauna

Avui a primera hora hem estat cadascú acabant de preparar les activitats de divendres.

Després hem anat a classe i hem tingut les dos últimes exposicions i les dos ben diverses. La Patricia i la Belén ens han fet una exposició per tal d’explicar-nos perquè creuen que en Pau, en diverses ocasions dins del llibre “Nens de vidre”, fa que es converteix en gos, i ens han fet pensar en quin animal ens convertiríem nosaltres per tal de sentir-nos més segurs. Jo he dit en un gat, perquè a casa en tinc dos i estan massa mimats i cuidats, així que no tindria cap preocupació ni problema que no fos on dormiré avui la migdiada, si al sofà o a la cadira.

L’Andrea i l’Olga ens han sorprès amb una bona exposició final. Hem parlat sobre les contradiccions dels mestres, pel cas de la Clara que sempre diu que no s’ha de pegar però un cop li diu a la Marina que s’hi torni. Hem de posar-nos en la situació, perquè no som perfectes i tots ens podem equivocar, però si que hem d’intentar que aquestes situacions no es donin. Després ens han motivat, amb una cançó, perquè lluitem pels nostres ideals i no els deixem de banda. Per últim, ens han regalat llavors de flors, per tal que cada una fos un somni, un principi pel qual lluitar, perquè és com una planta, que hem de cuidar diàriament per tal que creixi.

Cristina Valdés Galeano 2C

Una sessió diferent al Palau

Aquest campus cada dia em sorprèn més! Cada dia descobreixo que hi ha coses noves i ben diverses. En aquesta darrera sessió de mestres hem anat al Palau de les Heures, i així hem aprofitat per saber on era perquè divendres haurem de portar als infants allà per dinar.

Ens hem dividit per escoles, cadascú en una aula i amb les mestres corresponents, per parlar de l’experiència en general. Havíem de respondre uns pètals.

Les mestres de l'escola Can Fabra han estat molt amables i hem parlat de les conclusions generals del projecte i també en concret de la nostra experiència. Hem tret tot de coses positives!

després hem posat en comú les flors (i una papallona :P) de tots els grups, i al final ha quedat aquesta flor tan original!

Cristina Valdés Galeano 2C

Preparem la darrera sessió de mestres

Això ja s’acaba! Ja es va notant que el gran dia s’apropa, així que mentre alguns anaven preparant les activitats pel dia 4, altres hem estat retallant pètals per la sessió de mestres de demà, que serà diferent a la resta. Ja van sortint els nervis perquè tot surti ben organitzat i tothom s’ho passi d’allò més bé, però per això hem de col•laborar tots!

Cristina Valdés Galeano 2C

2A i 2C fem pinya!

Un missatge al moodle ens ha informat que avui aniríem a l’aula de les noies del 2A (les nostres companyes a les altres assignatures). Ens hem adaptat a la seva classe i han fet un dia normal, amb exposició inclosa. M’ha sorprès perquè les exposicions, encara que no fossin del mateix llibre, són molt diferents a com les fem nosaltres. A l’hora de comentar-la, sorprenentment, hem estat els alumnes del 2C qui hem participat més, així que hem donat una bona imatge a les nostres companyes!

La Begoña ens ha explicat detalladament la jornada del dia 4, i ens ha donat un full perquè ens apuntéssim a un càrrec: som molts (tant nens com alumnes de la universitat) i hem de tenir tot súper organitzat! Teníem moltes ganes de fer coses, així que hem anat en “avalanxa” a apuntar-nos. Jo he aconseguit el càrrec que volia, que era el de portar un grup de nens de Can Fabra. Les mestres de les escoles tenen por de portar tants nens a un lloc tan gran i tan ampli, així que he pensat que si tenen una alumna que ja coneixen potser es queden una mica més tranquil•les.

Després hem fet la darrera sessió de cotutories, on ja hem parlat en general de què ens havia semblat la experiència.

Cristina Valdés Galeano 2C

Qualsevol moment és bo per aprendre...

Últim dia a Can Fabra... com ha passat de ràpid el temps! Un altre cop, avui tampoc seria un dia normal, no faríem tallers... aniríem d’excursió al parc! No una excursió al parc qualsevol, per “jugar” i ja, sinó perquè estan treballant Miró, i hi ha la casualitat que al costat de l’escola hi ha un parc on hi ha un mosaic que va fer Miró, i s’ha d’aprofitar tot. Així que vam marxar tots cap al parc a veure què més havia fet Miró, perquè ja saben moltes coses! És un goig veure com tenen el racó de decorat amb milers de coses de Miró! I fins i tot coses que han portat els pares que han fet conjuntament amb els seus infants. És molt important que els pares estiguin implicats en l’educació dels seus fills i estiguin informats de què fan a l’escola (mitjançant les agendes o el contacte diari en la recollida del nen) per tal de que vegin relació entre el que fan a casa i a l’escola, i així poder augmentar els seus coneixements.

Quan hem arribat al mosaic ens hem assegut al voltant i l’hem comentat: quins colors té, què és, què li falta... aquests nens es fixen en tot! I saben molt clar com treballa Miró i quins colors li agradaven.

Com era el nostre últim dia, hem aprofitat i hem esmorzat al parc pa amb xocolata, mmmmmm... i per nosaltres també n’hi havia! Mentre els nens jugaven hem estat parlant amb les mestres, parlant de l’experiència, i ens explicaven que teníem molta sort de fer això, perquè pots posar en pràctica tota la teoria, però a l’hora de la veritat no tot és tan bonic com a la teoria, i d’això hem de ser conscients.

Cristina Valdés Galeano 2C

English taller!

Avui he fet el taller d’anglès! Només hem quedava aquest taller per fer, així que m’ha agradat perquè no se’ns han fet pesats els tallers al no haver de repetir, i els infants tampoc han repetit, així que passen setmanes fins que tornen a fer el mateix taller, i poden passar per moltes experiències diferents abans de tornar a passar per la primera.

Tenia molt d’interès en fer aquest taller per poder agafar idees i posar-les en pràctica a la meva llar d’infants (encara no ens hem plantejat la idea de fer anglès) i per dir-li a una companya meva que treballa també amb infants de 3 a 4 anys fent anglès.

El taller d’anglès no és una classe normal d’anglès, com ja la fan els dimarts, aquesta la fan a l’aula de psico i no sols treballen la llengua sinó que transversalment treballen altres aspectes com la psicomotricitat, la literatura... És important que el mestre que imparteix aquestes sessions tingui alguna estratègia perquè els nens distingeixin quan els parlarà en anglès i quan no. A Can Fabra en Xavi fa servir una armilla que treu d’un bagul on després treu tot el material per fer la classe. Així, els nens quan el veuen amb l’armilla, saben que s’ha “transformat” i que parlarà en anglès, i quan no la tingui parlarà en castellà o català.

Hem fet una classe molt dinàmica ja que hem après anglès i ens hem mogut alhora: hem anat a buscar “balloons”, hem participat en un conte on ens hem disfressat de “lions”, “horses”, “birds”... gairebé he après jo més que els infants, perquè ells ja saben un munt! Sembla increïble com poden aprendre de ràpid qualsevol llengua quan són petits...

Cristina Valdés Galeano 2C

La realitat és aquesta

Ja ha vingut l’Anna del seu viatge a República Dominicana. Després de l’exposició de la Marina i la Sandra on les nostres companyes ens han pujat l’autoestima dient-nos coses bones, hem parlat de l’experiència d’algunes companyes a les colònies d’Eulàlia Bota. Han explicat els pros i contres que han tingut, i un d’ells era la casa de colònies que no era del tot adequada. És molt difícil fer unes colònies on van nens de 3 a 10 anys aproximadament, i trobar la casa adequada per tots ells, així que s’han trobat coses que són molt adequades pels grans però, en canvi, poc adequades pels petits. També hem parlat de la gran responsabilitat que comporta treure els nens fora de casa, i més una nit, però com he parlat en una entrada anterior, són tan importants aquestes activitats exteriors que seria un fracàs que es suprimissin.

Després la mestra ha explicat la seva experiència a l’estada fora. La veritat que ja sabem que aquesta és la realitat que podem trobar no sols a la República Dominicana sinó a molts altres llocs, però tenim una tendència a no voler adonar-nos i veure només el que tenim a “casa”, així que quan algú ens ho explica d’aquesta forma, la veritat és que se’ns va posar la pell de gallina. És realment increïble com la mitjana d’edat dels nens que viuen al carrer sigui de 10 anys, i que siguin els propis pares qui els facin fora... però el problema és que jo almenys no sé si això tindrà algun cop alguna solució, ja que és una roda constant... El que si sé és que dintre del que podem hem de lluitar perquè tots els infants tinguin els seus drets i deures com totes les persones, i introduir en els infants aquests valors perquè els puguin reproduir en un futur, i això no s’estengui més.

Cristina Valdés Galeano 2C

Per fi m’ha tocat el taller de dansa! Ballar és un dels meus hobbies i tenia moltes ganes de saber com ho havien enfocat a Can Fabra amb els peques de 3 anys. Primer hem fet uns exercicis per entrar en calor que m’han semblat fantàstics, perquè ja de ben petits s’han d’acostumar que abans de fer qualsevol activitat física han d’escalfar els músculs per tal de no fer-se mal. Després ha posat diverses cançons. Alguns infants estaven molt motivats a ballar i feien tot el que deia la mestra, uns altres no tant... però ella no li ha donat major importància, si no volien no ho feien. Ha estat un taller molt divertit!

La última part del taller ha estat per relaxar-nos, cosa que he vist molt convenient també, perquè s'acostumin a totes les parts: escalfament, activitat i relaxació.

Cristina Valdés Galeano 2C

El cinema a l'educació infantil

A la llar d’infants on treballava (i encara ara quan vaig també) sóc molt de posar vídeos als infants. Intento que siguin educatius, que interactuïn o que hagin de moure’s, però també hi ha dies que els poso uns dibuixos més quotidians i treballo els objectes que surtin al vídeo, vaig parant, faig preguntes... Però fins que hem tingut aquesta sessió d’avui no he pensat mai d’analitzar tant els vídeos infantils i pensar que transmeten tantes coses i que es poden treballar de tantes formes diferents... M’ha agradat molt que tractem aquest tema que tant poc es tracta.

Cristina Valdés Galeano 2C

Sessió de mestres

Es va notant que són moltes sessions de mestres i ja ens costa una mica més treure temes nous, així que alguns eren semblants als d’altres sessions de mestres, però això ens ajuda també a enriquir-nos, ja que podem veure les diferents visions i maneres d’actuar de diferents escoles i de diferents mestres, perquè si alguna cosa he après, és que cada mestra té la seva forma de ser i diferents formes d’actuar, de comportar-se... de tot. També he après que no hi ha millors o pitjors formes d’ensenyar, així que l’ideal és agafar tot el que m’agrada per poder aplicar-lo i tot el que no per saber que no ho he d’aplicar, construint així una nova forma, la meva forma, diferent als demés però igual de vàl•lida.

Cristina Valdés Galeano 2C

Cotutories

L’Anna ha marxat “d’excursió” per uns quants dies, així que tindrem a la Patricia, per tal que no perdem les classes. La Soraya i la Marta ens han fet una exposició per tal de poder veure els diferents punts de vista de les persones, i hem pogut veure que amb unes paraules poden sortir milers d’històries diferents, i que cada persona que llegeix la història li dona una visió diferent.

Després hem fet cotutoria on han sortit diversos temes, encara que ja poques coses ens sorprenen, així que hem comentat les exposicions a classe, el dia a dia de les nostres escoles i els nostres sentiments.

Cristina Valdés Galeano 2C

Fem una obra amb titelles!

I més improvisacions! Avui a Can Fabra ens han tornat a sorprendre, nosaltres (si, si, els de la universitat) faríem la llegenda de Sant Jordi en titelles per tots els infants de l’escola! I això ens ho han dit en arribar, així que disposàvem de poquíssim temps per preparar-ho! Així que ens hem posat a treballar de seguida: repartiment de personatges, lectura uns quants cops dels diàlegs, proves amb les titelles i... a representar!

Quan han entrat els nens no els hem pogut veure perquè ja érem darrera del “teló”, però es sentia com s’emocionaven intentant saber quina història els representarien allà, i qui...

La representació, per haver-la preparat tant poc, ens ha sortit força bé (és una història molt coneguda per tothom, així que també ens va resultar més fàcil). I els nens han col·laborar molt, cosa que ens ha fet sentir molt bé.

El millor ha estat quan hem baixat el teló i els nens han vist qui érem, si abans que ens veiéssim estaven bocabadats, quan ens han vist s’han posat a aplaudir-nos i a somriure, així que podem dir que hem tingut l’aprovat d’un públic que si vol pot ser molt exigent!

També hem pogut gaudir de l’exposició de roses que han fet els pares dels nens per participar en un concurs per Sant Jordi. Quanta importància té la col·laboració dels pares perquè tot funcioni molt millor... i a Can Fabra els pares tenen molta implicació i s’agraeix.

Cristina Valdés Galeano 2C

Una educació distinta a l'habitual

Avui hem vist un vídeo on se’ns ha presentat una forma d’educació infantil alternativa a la que estem acostumats. Es tracta d’escoles basades en l’educació lliure, és a dir, en descobrir sent el propi nen i on l’infant és el protagonista en tot moment. Miren primer pels nens i no per la societat. Les famílies s’impliquen dia a dia en l’educació dels fills d’una forma molt activa. La metodologia és treballar per espais: hi ha diverses possibilitats, no hi ha una activitat que “toqui”, sinó que és l’infant qui tria. Als conflictes que poden sorgir en el dia a dia es parlen per tal de que adquireixin la capacitat de resoldre els conflictes per ells mateixos, i la mestra fa de mediadora, així que el nen aprèn a través del fer. Conceben l’aprenentatge de manera espontània dins del joc, i pensen que el currículum no ha d’estar escrit ni preestablert. Els adults deixen que experimentin amb materials i objectes, sense dir-los què han de fer.

Aquestes escoles tenen els seus pros (la ràtio mestre-alumne, per exemple) i els seus contres (pot excloure a algunes famílies o altres grups, a causa del nivell econòmic), com les escoles convencionals, així com també moltes similituds (objectiu: educar) i diferències (el temps “lliure").

Cadascú és lliure de portar el seu fill a l’escola que cregui més convenient per l’educació dels seus fills, però jo personalment sóc més clàssica. Penso que cap és millor que l’altre, però prefereixo la tradicional. A la vida no tot és llibertat i poder fer el que volem, i quant més aviat ho aprenguin, molt millor per poder arribar a ser individus feliços dintre de la societat. Això si, tot dintre d’uns límits, tampoc m’agradaria una escola on en comptes de nens tinguem esclaus! Però jo sempre que pugui triaré una escola tradicional davant d’una d’educació lliure.

No obstant, deixo la pàgina per poder ampliar informació sobre la XELL (Xarxa d’Educació Lliure):

http://www.educaciolliure.org/

Cristina Valdés Galeano 2C

Tres caixes pleníssimes d'art!

Avui hem tingut una conferència de la Lourdes Martín, la veritat és que molt útil, sobretot perquè a banda de servir-nos per aquesta assignatura, transversalment ens ha servit per l'assignatura "Art, Societat i Educació".

La Lourdes ha portat a terme un exhaustiu treball que ha fet en relació a l'art en quant als infants de 3 a 6 anys. Ha triat tres artistes: Tàpies, Miró i Picasso i ha fet tot un seguit d'activitats dintre d'unes caixes molt ben decorades. Tot estava fet al detall.

L'important és que l'infant és global i que no s'ha de fragmentar el coneixement. Aquestes caixes serveixen per moltes coses:

- Els infants transmeten pensaments, emocions i tècniques emprades que, juntament amb els mestres, interpreten i fan les seves.

- Aprofiten per treballar filosofia, matemàtiques, espai... a partir de l'art.

- Explicar la vida dels artistes com un conte, per poder després anar creant les seves pròpies hipòtesis.

- Deixar que puguin pensar. Es veu el simbolisme, el llenguatge, la imaginació... en els nens.

- Amb l'art adquireixen capacitats, habilitats, competències... com la sensibilitat, el respecte, l'emoció...

Cada capsa correspon a una edat diferent:

CAPSA TAPIESA (P3)

Dins d'aquesta caixa podem trobar textures i materials de l'entorn. Relleu amb sorra, pedra... El tacte ens dona lloc a coneixer-nos millor, i ens parla de les característiques dels objectes, de les emocions, per poder expressar el perquè, adquirint així una riquesa de vocabulari.

CAIXA MIRÓIA (P4)

Trobem activitats amb símbols i colors, ja que vol transmitir els missatges mitjançant aquests colors.

CAIXA PICÀSSIA (P5)

Trobem moltes activitats relacionades amb els sentiments, emocions i pensament. L'objectiu principal és gaudir del que es fa dia a dia a partir de diversos materials.

M'ha agradat molt ja que hi ha molt de treball darrera d'aquestes caixes, i hi ha activitats molt diverses perquè els infants treballin molts aspectes a l'hora. També la manera de presentar-les està molt ben pensada, ja que totes els caixes tenen una titella per introduir les caixes, i tot es troba molt ben presentat.

La majoria dels materials són reciclats i també és bo aquesta idea de que tot és aprofitable.

Fan falta persones amb tanta dedicació i esforç pel be dels nostres petits!

Cristina Valdés Galeano 2C

Al Zo0!

Com en la darrera entrada he parlat de la “meva” llar d’infants, aprofitaré per parlar-vos d’una excursió a la que vaig anar d’ajuda, per “amor a l’art” com es diu, encara que jo en aquest cas li diria “per amor als infants”. Era el dia de Sant Jordi i vam aprofitar per anar al Zoo. Són nens molt petits (alguns fa molt poc que han fet els 2 anys, d’altres que tenen 2 i mig i alguns que tenen 3), per això tot reforç va molt bé. Estàvem molt ben organitzats, ja que per cada grup anaven 2 persones, una per davant i una altra per darrera, i ells en filera de dos agafadets. Cada dos segons anàvem comptant els que eren, per tal que no tinguéssim cap ensurt. Per sort, com era el dia de Sant Jordi i sol ser un dia per fer activitats a les escoles, no hi havia gairebé ningú, així que vam gaudir d’un dia esplèndid i tranquil. Les excursions són motiu de molts patiments tant per famílies com per mestres, ja que creuen que no és el mateix que passi alguna cosa a l’escola o a casa que fora d’elles, però són experiències tan gratificants i profitoses... que seria un delicte prescindir d’elles.

Cristina Valdés Galeano 2C

Tornem a experimentar!

Una de les competències bàsiques per ser una bona mestra és la de saber adaptar-se a qualsevol situació, ja que en aquesta professió, al contrari del que pensa la gent, no tot és rutinari, sinó que sempre hi haurà fets que et faran canviar l’activitat. Avui, a Can Fabra, hem tocava fer el taller d’anglès, però s’han trobat que hi hauria molta gent, perquè també estaria la vetlladora, així que m’han demanat si podia anar al taller d’experimentació, que havia faltat una mestra, així que encantada he anat. Això em passa molt sovint quan vaig a la llar d’infants on treballava, que vaig per ajudar al que faci falta, i vaig adaptant-me a cada situació, ja sigui quedar-me un moment amb els nens perquè han d’anar a fer algo, a canviar algun bolquer, a ajudar a que acabin el dinar o a vigilar els nens del pati. Fer aquest tipus de feina és molt enriquidor, ja que saps fer de tot en qualsevol moment i d’una forma ràpida, i em dona molta pràctica per un futur.

Cristina Valdés Galeano 2C

Humor + la nostra exposició + Serendipity

Ahir va ser el dia internacional de l’humor a la feina, així que avui l’Anna, i en vista que les noves tecnologies no s’han despertat de bon peu, ens ha ensenyat un llibre amb milers d’activitats per combatre el mal humor als treballs. Hem fet unes quantes dinàmiques molt divertides i la veritat que de bon matí s’agraeix aquest bon humor col·lectiu i riure, perquè comporta un munt de beneficis pel nostre cos i per la nostra ment.

Quan les noves tecnologies ens han deixat (ja manen gairebé més que nosaltres...!) hem donat pas a l’exposició de l’Imma i meva. No estava molt nerviosa, ja que feia temps que ja teníem pensat el fragment i el tema, a més tenia moltes coses a dir.

El fragment que hem triat ha estat aquest:

“Jo vaig a l’escola només per jugar. Ho diu sempre la mare, però a vegades no em deixen. Avui jo volia jugar amb la cuineta i la Clara ha dit que no, que era hora de treballar i m’ha près els platets. M’he tirat per terra i m’he donat un cop molt fort al cap, em feia molt mal i he anat a dir-ho a la Marina, perquè em fes pobret pobret, com ho fa l’àvia, que m’estima molt i la Marina és la meva nòvia, però ella m’ha dit:

-No em fas llàstima. Ja t’està bé.

No m’estima ningú. He pintat el full de treball igual, igual que el de la Marina, però no se l’ha volgut ni mirar.

Hem volgut destacar dos temes: el de la relació família-escola i el de l’autoestima d’en Pau. La mare d’en Pau li diu que va a l’escola a jugar, per això no entén perquè la Clara li diu que no pot jugar i que ha de fer el que fan tots. Hem fet una dinàmica molt senzilla que crec que ha funcionat bastant bé, ja que la Imma ha donat una consigna i jo una altra, i elles s’han sentit desconcertades, i així s’han pogut ficar dins de la pell del Pau, i han pogut veure en les seves pròpies carns la importància de que pares i educadors vagin en línies sinó iguals paral·leles, pel benefici tant dels infants com també d’educadors i pares, perquè no vegin truncat el seu treball i els costi més.

El segon tema, relacionat amb l’autoestima d’en Pau, perquè durant tot el llibre diu bastant que ningú l’estima, i això no és bo que ho pensi ningú, i molt menys un infant, i molt menys un nen com en Pau. Hem fet una dinàmica on entre el grup s’havien de designar paraules positives i dir el perquè, ja que normalment donem aquestes coses per fetes, i sempre va bé recordar-les, per poder pujar l’autoestima de la persona.

Quan hem fet l’exposició l’Anna ens ha parlat de la serendipia, que és "un descubrimiento o un hallazgo afortunado e inesperado. Se puede denominar así también a la casualidad, coincidencia o accidente."...

Cristina Valdés Galeano 2C

Som cuiners!

Ens agrada molt fer els tallers, però quan només arribar ens miren amb una cara diferent, ja sabem que aquell dia no en farem de tallers... i efectivament, no faríem el de cada dijous. La rutina està bé, però a tots ens agrada com a vegades i de tant en tant, sortim de la rutina, sobretot als infants. Amb l’arribada del dia de la Pasqua i aprofitant que vam anar al museu de la xocolata (mmm... encara recordo aquella font de xocolata caient sense parar!) avui tota l’escola en conjunt al menjador farem mones! És molt positiu que treguin profit de tot el que fan, com per exemple agafar el que van fer a l’excursió i ara el que han fet a l’escola, perquè tots, pares i fills, s’adonin que estan aprenent a tot arreu, i que qualsevol activitat, per molt lúdica i poc educativa que pugui semblar, ho és, i més en aquestes edats. Tots molt contents hem anat al menjador (abans ens hem rentat tots les mans ben bé!!) i ens hem posat per grups. A una taula gran ja hi eren tots els ingredients, però abans tots junts hem fet una introducció per tal que aprenguin o almenys coneguin els ingredients principals per fer aquesta mona. Ha estat increïble, perquè pensava que els hi costaria, però la veritat és que no, sobretot un nen, que es veu que ajuda als seus pares a cuinar, i es sabia tots els ingredients, no s’ha deixat ni un! Tenim tot un “xef” en potència a Can Fabra!!

M’ha agradat molt perquè cada persona s’ha encarregat d’un grupet de 5 o 6 nens, i quan dic persones hem refereixo a que nosaltres, els de la universitat, també ens hem pogut encarregar d’uns nens, sense cap supervisió dels mestres! M’he pogut sentir molt bé, perquè els nens estaven molt atents al que dèiem i hem pogut demostrar una mica si realment valem per això o no.

Tots volien ser els primers en posar els ingredients o en remenar, però atenent a les necessitats de tots, els he dit que cadascun seria el primer d’una cosa, i primer començava per un, després per un altre... així que he intentat que tots fossin primers, segons, tercers... perquè s’acostumin a que no sempre seran els primers, però tampoc els últims. És una cosa que crec que sempre tinc en compte i espero tenir-la sempre que pugui!Si sóc sincera, mai havia fet un pastís tota sola, i tenia por que no surtis bé i fes malbé la feina dels petits i que no se l’ha poguessin emportar al dia següent, però he confiat en les meves possibilitats i en les dels menuts i ens ha sortit una mona la mar de mona! (valgui la redundància!)

Als infants els ha encantat l’activitat i demà se la menjaran amb molta gana, ja que a l’estar feta per ells es sentiran més motivats. Llàstima que nosaltres no podrem tastar-la!

Cristina Valdés Galeano 2C