Ja ha vingut l’Anna del seu viatge a República Dominicana. Després de l’exposició de la Marina i la Sandra on les nostres companyes ens han pujat l’autoestima dient-nos coses bones, hem parlat de l’experiència d’algunes companyes a les colònies d’Eulàlia Bota. Han explicat els pros i contres que han tingut, i un d’ells era la casa de colònies que no era del tot adequada. És molt difícil fer unes colònies on van nens de 3 a 10 anys aproximadament, i trobar la casa adequada per tots ells, així que s’han trobat coses que són molt adequades pels grans però, en canvi, poc adequades pels petits. També hem parlat de la gran responsabilitat que comporta treure els nens fora de casa, i més una nit, però com he parlat en una entrada anterior, són tan importants aquestes activitats exteriors que seria un fracàs que es suprimissin.
Després la mestra ha explicat la seva experiència a l’estada fora. La veritat que ja sabem que aquesta és la realitat que podem trobar no sols a la República Dominicana sinó a molts altres llocs, però tenim una tendència a no voler adonar-nos i veure només el que tenim a “casa”, així que quan algú ens ho explica d’aquesta forma, la veritat és que se’ns va posar la pell de gallina. És realment increïble com la mitjana d’edat dels nens que viuen al carrer sigui de 10 anys, i que siguin els propis pares qui els facin fora... però el problema és que jo almenys no sé si això tindrà algun cop alguna solució, ja que és una roda constant... El que si sé és que dintre del que podem hem de lluitar perquè tots els infants tinguin els seus drets i deures com totes les persones, i introduir en els infants aquests valors perquè els puguin reproduir en un futur, i això no s’estengui més.
Cristina Valdés Galeano 2C
No hay comentarios:
Publicar un comentario