Humor + la nostra exposició + Serendipity

Ahir va ser el dia internacional de l’humor a la feina, així que avui l’Anna, i en vista que les noves tecnologies no s’han despertat de bon peu, ens ha ensenyat un llibre amb milers d’activitats per combatre el mal humor als treballs. Hem fet unes quantes dinàmiques molt divertides i la veritat que de bon matí s’agraeix aquest bon humor col·lectiu i riure, perquè comporta un munt de beneficis pel nostre cos i per la nostra ment.

Quan les noves tecnologies ens han deixat (ja manen gairebé més que nosaltres...!) hem donat pas a l’exposició de l’Imma i meva. No estava molt nerviosa, ja que feia temps que ja teníem pensat el fragment i el tema, a més tenia moltes coses a dir.

El fragment que hem triat ha estat aquest:

“Jo vaig a l’escola només per jugar. Ho diu sempre la mare, però a vegades no em deixen. Avui jo volia jugar amb la cuineta i la Clara ha dit que no, que era hora de treballar i m’ha près els platets. M’he tirat per terra i m’he donat un cop molt fort al cap, em feia molt mal i he anat a dir-ho a la Marina, perquè em fes pobret pobret, com ho fa l’àvia, que m’estima molt i la Marina és la meva nòvia, però ella m’ha dit:

-No em fas llàstima. Ja t’està bé.

No m’estima ningú. He pintat el full de treball igual, igual que el de la Marina, però no se l’ha volgut ni mirar.

Hem volgut destacar dos temes: el de la relació família-escola i el de l’autoestima d’en Pau. La mare d’en Pau li diu que va a l’escola a jugar, per això no entén perquè la Clara li diu que no pot jugar i que ha de fer el que fan tots. Hem fet una dinàmica molt senzilla que crec que ha funcionat bastant bé, ja que la Imma ha donat una consigna i jo una altra, i elles s’han sentit desconcertades, i així s’han pogut ficar dins de la pell del Pau, i han pogut veure en les seves pròpies carns la importància de que pares i educadors vagin en línies sinó iguals paral·leles, pel benefici tant dels infants com també d’educadors i pares, perquè no vegin truncat el seu treball i els costi més.

El segon tema, relacionat amb l’autoestima d’en Pau, perquè durant tot el llibre diu bastant que ningú l’estima, i això no és bo que ho pensi ningú, i molt menys un infant, i molt menys un nen com en Pau. Hem fet una dinàmica on entre el grup s’havien de designar paraules positives i dir el perquè, ja que normalment donem aquestes coses per fetes, i sempre va bé recordar-les, per poder pujar l’autoestima de la persona.

Quan hem fet l’exposició l’Anna ens ha parlat de la serendipia, que és "un descubrimiento o un hallazgo afortunado e inesperado. Se puede denominar así también a la casualidad, coincidencia o accidente."...

Cristina Valdés Galeano 2C